gom a gom història

Cautxú , substància elàstica obtinguda a partir de les exsudacions de certes plantes tropicals (cautxú natural) o derivada del petroli i gas natural (cautxú sintètic). Per la seva elasticitat, resistència i duresa, el cautxú és el component bàsic dels pneumàtics utilitzats en vehicles d'automòbils, aeronaus i bicicletes. Més de la meitat de tot el cautxú produït entra en pneumàtics d'automòbils; la resta es dedica a peces mecàniques com muntatges, juntes, cinturons i mànegues, així com a productes de consum com sabates, roba, mobles i joguines.

Els principals components químics del cautxú són els elastòmers o “polímers elàstics”, molècules grans de cadena que es poden estirar fins a grans llargs i, tot i així, recuperar la seva forma original. El primer elastòmer comú va ser el poliisoprè , a partir del qual es fabrica cautxú natural. Formada en un organisme viu, la goma natural consisteix en sòlids suspesos en un fluid lletós, anomenat làtex , que circula a les porcions interiors de l'escorça de molts arbres i arbusts tropicals i subtropicals, però predominantment Hevea brasiliensis , un arbre de fusta tova alta originari del Brasil. El cautxú natural va ser descrit científicament per primera vegada Charles-Marie de La Condamine i François Fresneau de França després d'una expedició a Amèrica del Sud el 1735. El químic anglès Joseph Priestley li va donar el nom de cautxú el 1770 quan va trobar que es podia utilitzar per fregar marques de llapis. El seu gran èxit comercial es va produir després del el procés de vulcanització va ser inventat per Charles Goodyear el 1839.

La goma natural continua mantenint un lloc important en el mercat avui en dia; la seva resistència a la acumulació de calor fa que sigui valuós per als pneumàtics utilitzats en cotxes, camions, autobusos i avions. Tot i això, constitueix menys de la meitat de la goma produïda comercialment; la resta és cautxú produït sintèticament mitjançant processos químics coneguts en part al segle XIX però que no es van aplicar comercialment fins a la segona meitat del segle XX, després de la Segona Guerra Mundial . Entre els més importants Els cautxús sintètics són cautxú de butadiè , cautxú estireno-butadiè , neoprè , cautxús de polisulfur (tioqui), cautxú de butil i silicones . Les gomes sintètiques , com les gomes naturals, es poden endurir mitjançant la vulcanització i millorar-les i modificar-les per a fins especials mitjançant un reforç amb altres materials.