Breu història del cautxú

1000 aC: els indis residents a Amèrica Central i del Sud han après a fabricar roba i sabates impermeables amb làtex dels arbres de goma. Anomenen arbres de goma "cahuchu" (fusta plorant), i és per això que els francesos encara anomenen avui caoutchouc de goma (pronunciat "vaca-mastega").
1731: Durant una expedició a Amèrica del Sud, l'explorador francès Charles Marie de La Condamine (1701–74) envia mostres de cautxú a Europa, provocant un intens interès científic.
1770: El descobridor de l’oxigen, el científic anglès Joseph Priestley (1733-1804), troba que pot utilitzar peces de cautxú per esborrar les marques fetes amb llapis sobre paper. A Anglaterra, els esborradors encara avui es diuen àmpliament "gomes".
1791: l’anglès Samuel Peal desenvolupa un mètode d’impermeabilització de drap amb una solució de cautxú.
1818: l'estudiant mèdic escocès James Syme (1799-1870) utilitza teles recobertes de goma per fabricar impermeables.
1823: l'escocès Charles Macintosh s'assabenta del descobriment de Syme, l'afina i la patenta, guanyant fama i fortuna com a inventor de la goma cautxú i impermeable. Els abrics impermeables han estat coneguts amb el nom de "Mackintoshes" (amb una lleugera variació ortogràfica).
1839: L'inventor nord-americà Charles Goodyear (1800-1860) descobreix accidentalment com vulcanitzar el cautxú després de deixar caure un tros del material (que ha estat tractat amb sofre) sobre una estufa calenta.
1876: Intrèpid explorador anglès Sir Henry Wickham (1846–1928) contrabanda milers de llavors de l’arbre de cautxú Hevea brasiliensis fora del Brasil i de tornada a Anglaterra. Els anglesos cultiven les llavors als jardins de Kew als afores de Londres i les exporten a diversos països asiàtics, establint les plantacions gegants que ara subministren gran part de cautxú del món.
1877: el fabricant nord-americà de cautxú Chapman Mitchell desenvolupa el primer procés comercial de reciclatge de cautxú des de zero.
1882: John Boyd Dunlop (1840-1921) inventa el pneumàtic de goma pneumàtic (ple d'aire). El desenvolupament de vehicles de gasolina amb pneumàtics de goma condueix a un gran augment de la necessitat de cautxú.
1883: el químic nord-americà George Oenslager (1873–1956) desenvolupa una forma molt més ràpida de vulcanitzar el cautxú mitjançant productes químics anomenats acceleradors orgànics.
1930: Un equip de químics nord-americans de la companyia DuPont, dirigits per Wallace Caroak (1896-1937), desenvolupen un cautxú sintètic revolucionari anomenat policloroprè i venut com a neoprè. (Poc després, el mateix grup va desenvolupar un material encara més revolucionari: el niló.)