What's PTFE

Politetrafluoroetilè (PTFE), un producte fort, resistent, cerós, no inflamablesintèticresinaproduït per lapolimeritzaciódetetrafluoroetilè. Conegut per marques comercials com Teflon, Fluon, Hostaflon i Polyflon, el PTFE es distingeix per la seva superfície relliscosa, el seu alt punt de fusió i la resistència a l’atac de gairebé tots els productes químics. Aquestes propietats l’han fet familiar per als consumidors com el recobriment de parament antiadherents; també es fabrica en productes industrials, inclosos rodaments, revestiments de canonades i peces per a vàlvules i bombes.

El PTFE va ser descobert serendipitosament el 1938 perRoy Plunkett, químic nord-americà per a l'ampli GI EI du Pont de Nemours; Company (ara DuPont Company), que va trobar que un dipòsit de refrigerant gasós de tetrafluoroetilè s’havia polimeritzat en pols blanca. Durant la Segona Guerra Mundial es va aplicar com a recobriment resistent a la corrosió per protegir els equips metàl·lics utilitzats en la manipulació de material radioactiu per al Projecte Manhattan. Durant més d’una dècada després de la guerra, el PTFE va veure poc ús comercial, a causa de les dificultats trobades a l’hora d’elaborar mètodes per processar el material relliscós i d’alta fusió. DuPont va llançar la seva marca revestida de teflóestris de cuina antiadherents el 1960.

Tetrafluoroetilè (C2F4), un gas incolor i inodor, es fabrica escalfant el clorodifluorometà (CHClF2) entre 600 i 700°C(1.100-1.300 ° F). Al seu torn, el clorodifluorometà s’obté reaccionant fluorur d’hidrogen (HF) amb cloroform (CHCl3). Els monòmers de tetrafluoroetilè (molècules petites, d’una sola unitat) se suspenden o emulsionen en aigua i després es polimeritzen (enllaçades en molècules gegants de diverses unitats) a alta pressió en presència d’iniciadors de radicals lliures. El polímer consisteix en una cadena de carbonats amb dos àtoms fluorats units a cada carboni:

Els àtoms de fluor envolten la cadena de carboni com una capa protectora, creant una molècula químicament inerta i relativament densa amb enllaços carboni-fluor molt forts. El polímer és inert per a la majoria de productes químics, no es fon per sota de 327 ° C (620 ° F) i té el coeficient d’ofricció més baix de qualsevol sòlid conegut. Aquestes propietats permeten utilitzar-lo per a casquets i coixinets que no necessitin lubricant, com a revestiment per a equips utilitzats en l’emmagatzematge i transport d’àcids forts i dissolvents orgànics, com a aïllament elèctric en condicions d’alta temperatura i en la seva aplicació familiar com a cuina superfície que no requereix l’ús de greixos ni olis.